Després de tant esforç i
feina, per fi vam poder dur a terme el nostre projecte de millora. Van sortir
molts contratemps, imprevistos i alguns problemes amb l’instal·lació, però la
nostra motivació i entusiasme va fer possible que en pocs dies poguéssim
construir-ho amb tot el material que ens feia falta.
Al no tenir molta idea sobre
com subjectar els diferents materials i com clavar-ho a la paret, vam poder
contar amb l’ajuda d’un familiar que ens va guiar un poc al veure que estàvem
un poc perdudes. Així, que ens vam posar
mans a l’obra perquè els infants poguessin experimentar amb el nostre racó a
una setmana d’acabar les nostres pràctiques.
Construir un racó d’aquest
tipus sense tenir cap coneixement, ha estat un treball molt difícil. Sempre ens
sorgien dubtes sobre com ho faríem, quin material empraríem, si aquest serviria
pels objectius que ens havíem proposat, si els infants gaudirien dels nostre projecte,
etc. Al començament de qualsevol feina sempre sorgeixen pors i inseguretats,
per això, penso que és fonamental comptar amb l’ajuda d’una altra persona que
et faci costat. Nosaltres, ens donàvem suport una a l’altra quan alguna no
tenia les coses clares, ens anàvem contagiant l’entusiasme i la il·lusió amb
cada pas donat i intentàvem no venir-nos avall, sent positives i pensant que tot
s’aclariria.
Per aquest motiu, penso que
és primordial davant aquests tipus de situacions realitzar un bon treball d’equip,
sabent amb antelació que podem esperar de l’altra, que podem oferir, que se’ns
adona bé o quines facilitats tenim. Treballar de forma coordinada i amb uns objectius
clars, ha fet possible que aquesta feina hagi sortit endavant.
A més, tant el centre com les
famílies ens anaven motivant i sempre comptàvem amb la seva opinió davant
qualsevol dificultat. El factor temps, va ser un imprevist perquè les dues vam
començar a fer feina i, a més, tot el mes de maig vam fer de tutores i havíem
de preparar, per altra part, les activitats programades. Per això, el mes de
maig va ser un mes d’angoixa i nirvis, però finalment, tot va sortir com esperàvem.
Amb la construcció d’aquest
racó, m’he pogut adonar que és molt important no perdre l’esperança i la
il·lusió. Ara em veig capaç de fer coses que abans no hagués pensat mai. L’experiència
viscuda ha fet que em senti més segura de jo mateixa i que segueixi amb aquest
positivisme que em caracteritza, perquè m’ha ajudat a no llançar la tovallola
en moltes ocasions.
Només puc dir que ha estat un
plaer contribuir en el projecte de millora del pati d’aquesta escoleta i esper
que aquest sigui el primer pas perquè puguin aconseguir fer del pati un espai
educatiu.
Realitzant aquesta autoavaluació he treballat la competència 1.2 i 2.1, perquè he reflexionar sobre les pròpies capacitats i competències i sobre els elements que porten a una bona actuació professional.