Les creences de la mestra davant un moment d’aula

Cada mestra té la seva dinàmica a l’hora de dirigir i realitzar alguna activitat. Darrera aquesta feina, s’amaguen els seus valors i les creences segons els anys d’experiència en la professió i les vivències que hagi viscut fins el moment.

Com a futura mestra, crec que és important saber observar tot el què passa al teu voltant, per extreure una informació clara de la situació i fer un anàlisi o reflexió sobre el que ens ha agradat o es podria millorar. Penso que abans de jutjar la forma de realitzar una activitat, és necessari saber el per què de les coses, ja que cada mestra és diferent i té els seus propis arguments del per què ho fa d’una manera  i no d’una altra.

El moment que vaig observar, va ser una activitat d’experimentació dirigida per la directora del centre a un grup petit d’infants. Una de les creences que va tenir la mestra abans de començar a l’activitat és que els infants saberen amb antelació què farien amb aquell nou material. Crec que no es pot arribar a l’aula i de cop posar als infants davant un nou material sense cap mena d’explicació, perquè els infants no escoltarien el que han de fer i no seguirien les normes que s’hagin d’establir.

Per altra banda, una altra creença que he trobat de la mestra davant aquesta activitat és que els infants han d’estar asseguts a l’hora d’experimentar, perquè d’aquesta forma és concentren més i no escampen el material per tota la sala. Això, és una bona estratègia, però crec que per altra banda, impedir el moviment lliure per experimentar amb la gelatina que ells vulguin i els diferents pots que presentava l’activitat, també és una forma de limitar-los.

Una altra possible creença és la de respectar el ritme dels infants, ja que deixa que experimentin i manipulin el material fins que ells vulguin. Va haver infants que no els va agradar provar la gelatina i, altres, que no els va agradar el tacte i no volien experimentar amb ella. La mestra, els va anar motivant perquè l’ha manipulessin i l’ha tastessin, però si no volien els deixava fer. Fins que no va veure que el grup en general estava cansat, va seguir motivant-los perquè participessin en l’activitat.

Per acabar, vull mencionar que he treballat les competències 2.2, 2.6 i 4.1, perquè a través de l’observació d’un moment d’aula, he identificat i contrastat les seves creences mitjançant una activitat i perquè he argumentat el què ha fet i el per què crec que ho ha fet d’aquesta manera. A més, he identificat els marcs teòrics que justifiquen aquesta sessió d’experimentació, reflexionant sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge dels infants.